IDEIB Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears

Un fet excepcional

El principi en què es basen les IDE és ben senzill: necessitam compartir la informació geogràfica.
Aquest objectiu no és nou; de fets és tan antic com la geografia. Ara tenim l`oportunitat de fer-ho possible d`una manera que era inimaginable fa només un grapat d`anys: les infrastructures de dades espacials (IDE).
La OGC (Open Geospatial Consortium) ha definit uns estàndards tecnològics internacionals perquè qualsevol programa sigui capaç d`interpretar una informació geogràfica que se serveix a Internet des d`un servidor. Defineix, entre d`altres, un servei de mapes (WebMapService -WMS-). Aquests estàndards han estat adoptats per molts d`estats i administracions, entre els quals hi ha la Unió Europea (Directiva INSPIRE) i l`Estat espanyol (IDEE).
Per tant, les IDE sorgeixen gràcies a un fet poc comú: les principals empreses del sector, departaments d`administracions de diversos països i regions, universitats, etc. s`han posat d`acord en una forma tecnològica de servir la informació geogràfica!
L`altre gran encert de les IDE és que la seva filosofia es basa en què cada organisme o empresa propietària d`una cartografia és la responsable de servir-la a Internet amb els estàndards de què hem parlat.
Fins ara, sempre havia estat necessari que un organisme proporcionàs la seva informació enregistrant-la en un sistema d`emmagatzematge digital (o en paper) i per tant DUPLICANT-LA. Qui rebia la informació disposava d`un mapa estàtic referenciat a la data del lliurament de la informació i, per tant, per actualitzar-la necessitava tornar-la a sol·licitar a l`organisme productor.
Amb les IDE ja no es produirà aquesta duplicació perquè quan ens connectam a un servei de mapes estam visualitzant sempre la versió més actual que aquell organisme vol compartir.
Com veim, el projecte té una potencialitat impressionant , però necessita un esforç per part de tots:
- D`una banda, la creació de la infraestructura tecnològica per servir la informació geogràfica.
- De l`altra, disposar d`una informació geogràfica actualitzada, estructurada i amb el màxim d`informació associada. També, sempre que sigui possible, totes les cartografies haurien d`estar fetes sobre una mateixa cartografia bàsica ja que, si no, en juxtaposar-les es crea un duplicació de línies que pot dificultar greument la interpretació del mapa.
- Per acabar, necessita la implicació dels productors perquè considerin la cartografia com una infraestructura necessària i, per tant, publiquin amb aquests estàndards tota la informació geogràfica que puguin.
Sigui com sigui, és un esforç que val molt la pena, ja que els avantatges que se`n deriven són tants que no els podríem resumir tots. No podem deixar d`aprofitar aquest fet excepcional.

Joan Alorda Vilarrubies
Gerent de SITIBSA